Lliure en Programari Lliure es refereix a la llibertat, no al preu. Es ve usant amb aquest significat des dels anys 80 i la primera definició completa documentada sembla que és el Butlletí GNU, vol. 1 núm. 6 [1], publicat el gener de 1989. Concretament, el [2] Programari Lliure està definit per quatre llibertats:
Posar-hi restriccions en l'ús del Programari Lliure, com el temps («30 dies de període de proves», «la llicència expira l'1 de gener de 2004») propòsit («es dóna permís per a recerca i ús no comercial») o àrea geogràfica («no es pot fer servir al país X») fa que un programa no sigui lliure.
Posari restriccions legals o pràctiques a la comprensió o modificació d'un programa, com ara la compra obligatòria de llicències especials, signar un acord de confidencialitat (NDA en anglès) o - per a llenguatges de programació que tenen múltiples formes o representacions - fer inaccessible la manera humana preferida per a la comprensió i l'edició d'un programa («codi font») també el fa privatiu (no-lliure). Sense la llibertat de modificar un programa, la gent quedarà exposada a la bona voluntat d'un únic proveïdor.
El programari es pot copiar/distribuir pràcticament sense cost. Si no podeu donar un programa a una persona que el necessiti, el programa no és lliure. Això és pot fer pagant, si voleu.
No tothom és un bon programador en tots els camps. Moltes persones no saben programar en absolut. Aquesta llibertat permet aquells que no tenen el temps o les habilitats per a solucionar un problema d'accedir indirectament a la llibertat de modificació. Això es pot fer pagant.
Aquestes llibertats són drets, no obligacions, malgrat que respectar aquestes llibertats per a la societat pot obligar l'individu, de vegades. Qualsevol persona pot escollir no fer-ne ús, però també pot fer ús de totes elles. Particularment, s'ha d'entendre que el Programari Lliure no exclou l'ús comercial. Si un programa no permet l'ús comercial i la distribució comercial, no és Programari Lliure. De fet, un número creixent d'empreses basen el seu model de negoci completament o almenys parcialment en Programari Lliure, incloent-hi alguns dels més grans venedors de programari privatiu. El Programari Lliure permet donar ajuda i assistència de manera legal, no ho fa obligatori.
Sembla que l'anglès sigui l'única llengua en la que hi ha una forta ambigüitat entre llibertat i preu. Quan es tradueix a d'altres idiomes, Free Software es converteix en «logiciels libre» en francès, «software libre» en espanyol, «software libero» en italià, «Fri Software» en danès o el que sigui el terme equivalent en la llengua local que fa referència a la llibertat.
Codi font obertEl 3 de febrer de 1998, arran de l'anunci de Netscape del llançament del seu navegador com a Programari Lliure, un grup de gent es trobava a Palo Alto, a Silicon Valley, i va proposar de començar una campanya de màrqueting de Programari Lliure usant el terme «Codi font obert (Open Source)». L'objectiu era cercar una comercialització ràpida del Programari Lliure i l'acceptació del Programari Lliure per part de les empreses i les entitats de capital risc de l'emergent nova economia. Per tal d'aconseguir-ho, van prendre la decisió conscient de deixar de banda tots els temes a llarg termini (com ara la filosofia, l'ètica i els efectes socials) relacionats amb el Programari Lliure, pensant que aquests són obstacles a l'acceptació ràpida per part de l'economia. Van proposar centrar-se només en els avantatges tècnics. [3]
Sovint usat de bona voluntat referint-se al que vol dir Programari Lliure, el terme «Open Source» - originalment definit com el mateix que el Programari Lliure en termes de llicències i implementació, ha rebut un ús més ample. Actualment, s'usa regularment per a tot, tant Programari Lliure com l'altament privatiu «Governmental Security Program» (GSP) de Microsoft. [4]
Libre SoftwareQuan la Comissió Europea va començar a tractar el Programari Lliure regularment, van mirar d'evitar l'ambigüitat de l'expressió anglesa «Free Software» i els malentesos d'«Open Source» alhora, la qual cosa va portar a l'adopció d'un tercer terme que ha sortit ocasionalment des de l'any 1992: «Libre Software». Aquest terme ha provat resistència a l'ús abusiu i encara s'usa de manera idèntica a «Free Software». Així que podria ser una solució per a aquells que temen ser malinterpretats quan parlen anglès.
[1]
http://www.gnu.org/bulletins/bull6.html
[2] Per a la definició completa, si us plau, vegeu
http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html
[3] Per a referència, vegeu http://www.opensource.org/advocacy/faq.html: De quina manera estan relacionats l'«open source» i el «programari lliure»? L'Open Source Initiative és un programa de màrqueting per al programari lliure. És un llençament per al «programari lliure» en terrenys sòlids i pragmàtics més que demagògia ideològica. La substància guanyadora no ha canviat, l'actitud de pèrdua i el simbolisme sí.
[4] En aquest programa on els governs i les organitzacions intergovernamentals paguen sumes substantials per a poder donar un cop d'ull superficial a algunes parts del codi de Windows a dependències especials de Microsoft. Això pot augmentar la «sensació de seguretat» però és essencialment inútil - especialment perquè no poden saber si el que miren és el que tenen als seus ordinadors. I, per suposat, no els dóna cap llibertat.